APARTAMENTS TURÍSTICS

Es confirma la plena legalitat de la normativa gallega en la mateixa línia que s’ha fet amb altres normatives autonòmiques

APARTAMENTS TURÍSTICS

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència i l’Administració de l’Estat (CNMCAE) va recórrer la normativa gallega aprovada el 2017 que regula els apartaments i habitatges d’ús turístic per considerar que restringeixen la llibertat d’empresa emparada per la Constitució. El Tribunal Suprem (TS) ha analitzat una per una les objeccions presentades contra aquesta i ha declarat la plena validesa de totes aquestes:

1a. Sobre la limitació d’allotjament a 3 mesos, que segons la CNMCAE restringeix la llibertat de l’empresari i dels ciutadans. El TS assenyala que el termini és neutral i ponderat i que ha de ser interpretat no com una prohibició, sinó com un límit per als arrendaments turístics.

2a. Sobre la cessió per habitacions, el TS assenyala que la finalitat de la mesura és mantenir una major qualitat i protecció dels usuaris i per tant es considera que és una regulació admissible, proporcionada i conforme a dret.

3a. Sobre el règim d’accés a l’activitat, la CNMCAE considera que la prèvia declaració responsable a l’inici de l’activitat no compleix els requisits de proporcionalitat. Exigir-la comporta costos i altres despeses.

El TS veu que no és impropi que la declaració responsable s’acompanyi de documentació acreditativa de determinats requisits necessaris per a l’exercici de l’activitat de què es tracti, precisament a l’efecte que l’administració pugui verificar l’exactitud de la declaració.

4a. Sobre el règim de classificació i requisits de qualitat, el TS considera que les condicions exigides als apartaments i habitatges no resulten desproporcionades, sinó que incideixen en les condicions que han de reunir per a possibilitar-ne l’ús.

5a. Sobre l’exigència de distintiu que requereix exhibir a la part exterior de l’entrada una placa identificativa normalitzada, el TS afirma que es tracta d’un element idoni per a donar seguretat a l’usuari que l’allotjament turístic seleccionat compleix la normativa vigent, descartant-se la nul·litat d’aquest precepte.

6a. Sobre l’habilitació als ajuntaments per a prohibir o limitar el nombre d’habitatges, el TS rebutja la impugnació perquè la limitació no s’imposa de manera efectiva, sinó que s’autoritza els ajuntaments a fer-ho.

7a. Sobre l’acreditació de la legalitat urbanística, el TS considera que la finalitat que té consisteix en assegurar que l’habitatge està en condicions d’utilitzar-se com a allotjament turístic, la qual cosa constitueix una exigència raonable i proporcionada.

El TS s’ha pronunciat en diverses ocasions sobre altres normatives autonòmiques, en concret la de les Canàries, Madrid i Castella i Lleó, en sentit idèntic al que ha resolt ara per a Galícia.

 

Si desenvolupeu una activitat mercantil amb aquest tipus d’apartaments i habitatges d’ús turístic, els nostres professionals us poden assessorar davant de qualsevol contingència produïda en l’exercici de la mateixa.

Subscrigui's a la nostra Newsletter